Cuidem la nostra cultura

Un poeta: Vicent Andrés Estellés. Una  veu : l'Ovidi Montllor

Massa oblit tenim ací a València i cal fer memòria: qui perd els orígens perd l'identitat (Joan Salvat Papasseit). No hi ha hagut mai millor manera d'explicar la passió de l'amor que aquest poema. En l'aniversari del teu naixement, t'ho dedique, Vicent. I a tú, la veu que insuperablement el va recitar, a tú, que estàs "de vacances", també, Ovidi. No cal dir res més.

Els amants - Vicent Andrés Estellés

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.