sábado, 4 de septiembre de 2010

Cuidem la nostra cultura


Un poeta: Vicent Andrés Estellés. Una  veu : l'Ovidi Montllor

Massa oblit tenim ací a València i cal fer memòria: qui perd els orígens perd l'identitat (Joan Salvat Papasseit). No hi ha hagut mai millor manera d'explicar la passió de l'amor que aquest poema. En l'aniversari del teu naixement, t'ho dedique, Vicent. I a tú, la veu que insuperablement el va recitar, a tú, que estàs "de vacances", també, Ovidi. No cal dir res més.


Els amants - Vicent Andrés Estellés

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

7 comentarios:

  1. Es un poema precioso y me alegra ver que publicas de nuevo cosas bonitas : D

    Besitos tesoro !

    ResponderEliminar
  2. Es un placer volver de las vacaciones y reencontrarse con gente chula ^^. Besazos!!!

    ResponderEliminar
  3. Dama!

    Tras mi viaje a Suiza (por trabajo, como no), he acabado viendo este post ahora, cuando estoy intentando vencer al insomnio (mi archienemigo). Lo he visto tarde, pero lo he visto. Sorry... (tui-tui).

    ¡Bienvenida de vuelta! Nos vamos viendo en el ciberespacio (mientras no podamos volver a coincidir en directo).

    Molts besets, bonica! ^^

    ResponderEliminar
  4. Bon dia Dama de Fuego, sóc l'Àngel del blog lliurepensament. Moltes gràcies pel teu comentari, va bé saber que el blog agrada a persones m'atreveixo a dir que amb sensibilitat i gust per la cultura com tu.
    He vist el teu blog, m'agrada, i t'animo a que hi "penjis" més cosetes.
    Sort i Felicitat !
    Àngel

    ResponderEliminar
  5. Kame!! Jeje, hola de nou. Ja saps la vuelta al cole, la vuelta al blog, és el mateix ;) Tornem a començar el cicle. No sóc jo l'única que hi torna, veig que la resta de bruixes que havien fet vacances també tornen a la càrrega, jiji. Això està bé. Besets!! (Prompte em posaré al dia de posts endarrerits, jure!)

    Àngel, hola! Quina sorpresa! Encantada de veure't per ací! Serà un plaer compartir pensaments lliures tant ací com al teu racó. Un abraçada virtual!

    ResponderEliminar
  6. Doncs aprofitarem el títol d'aquest article per a escriure en la llengua d'en Fabra, la qual no hauríem de deizar perdre, ja què és una manera autèntica d'interpretar el nostre món.

    Petonets per a la dama fogosa.

    ResponderEliminar