5 de diciembre de 2010
Cuando la furia de un dios mayor amenaza con descargarse sobre sus súbditos bajo el pretexto de hacer justicia, por mucho que esto sea verdad y que la verdad una vez dicha sea cruel, esa crueldad no es aceptada y despierta la conciencia de clan.
Es así como se obra el milagro de parar guerras intestinas para enfrentar a un enemigo común... aunque éste sea un dios al cual venerar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Amén hermana!
ResponderEliminarCada clan crea su propio dios o su propia religión del mismo dios precisamente porque son conscientes de su entidad como clan y como necesidad de hacer frente a otros clanes.
ResponderEliminarBesos cavernícolas
Hola
ResponderEliminarMe gusta la idea de que luchando unidos se pueda vencer incluso a los dioses...
El texto es pura fuerza ;)
Un petonet i fins aviat.
I l'enemic comú a qui ens hem d'enfrontar són l'usura i la corrupció, és a dir, la banca criminal i la seva subordinada partitocràcia cleptòcrata.
ResponderEliminarNo caldrà emprar la força de la violència si ocupem planificadament les seus dels principals mitjans d'incomunicació per a masses... de pizza (sobretot els audiovisuals) i emetem un comunicat per a què arreu del món sàpiguen que els individus lliures (els qui no tenen por) d'aquest racó del planeta han començat a rebel·lar-se contra aquesta demolició controlada de la farsa de l'estat del benestar (edificat a base de la pobresa del deute): el més gran insult a les més simples formes de vida intel·ligent en la història contemporània de la Humanitat.
Els clans han d'unir-se tot respectant les seves diferències. Mentre continuïn actuant com a clans independents, la seva força continuarà sent menystinguda i esclafada des del poder.
Jo, dixit ;-)
Me encanta la diversidad de comentarios que se ha generado. Gracias a tod@s por comentar ^^. No añado nada, vale? Así dejo todo igual de abierto que estaba. Besos y abrazos!!
ResponderEliminar